- L’ictus és una de les malalties amb més incidència en l’actualitat. Segons la Fundació Espanyola del Cor (FEC), és la segona causa de mort a Espanya i la primera en el cas de les dones
Es tracta d’un accident cerebrovascular (ACV) que, per norma general, no avisa de la seva arribada. De manera més col·loquial es pot explicar com un infart, que en comptes de tenir lloc al cor es fa al cervell.
Per què es produeix un ictus?
Entre els motius pels quals una persona pot tenir un ictus n’hi ha dos, principalment. D’una banda, pot ser degut al trencament d’un vas sanguini del cervell, que rep el nom d’hemorràgic. De l’altra, pot estar provocat per l’obstrucció d’aquests mateixos vasos. En aquest cas, es tractaria d’un trombe, originat al cor i que rep el nom d’isquèmic.
Com es pot detectar?
No es tracta d’una malaltia que avisi, però sí que s’evidencien certs símptomes que precedeixin l’accident. Amb la informació i els coneixements necessaris poden ser reconeguts i, d’aquesta manera, actuar en conseqüència i disminuir les seves seqüeles.
Parlem de símptomes que s’exterioritzen i que es manifesten a través d’una pèrdua brusca de la força o de la sensibilitat, sobretot, en una meitat del cos. A vegades, no té per què notar-se en el conjunt del cos, i es percep únicament com a feblesa en un costat de la cara, o en alguna de les extremitats. Aquests símptomes també poden anar acompanyats d’una dificultat sobtada per parlar, la pèrdua de la visió total o parcial d’algun dels dos ulls, o un mal de cap intens.
Què s’ha de fer?
Davant la possibilitat d’estar tenint un ictus, el més important és actuar amb rapidesa. El temps és vital, ja que com més temps s’estiguin tenint aquests símptomes, pitjors seran les conseqüències. Segons la Federació Espanyola de Ictus (FEI), els casos tractats des del primer moment es recuperen gairebé completament.
Per a això, és fonamental contactar amb el servei d’emergències, a través d’una trucada al 112. Mentre l’equip d’urgències arriba, cal seguir una sèrie de passos bàsics que són determinants. Afluixar la roba de la persona que l’està tenint és important perquè no hi hagi res que impedeixi una correcta respiració.
A més, la Fundació Barcelona Salut i el SEM-Protecció Civil recomanen tombar la persona de manera que el cap i les espatlles quedin lleugerament aixecats i recolzats en un coixí, per exemple, encara que també pot servir una jaqueta doblegada sobre si mateixa. És convenient que, en la mesura que sigui possible, l’ambient sigui relaxat i que no hi hagi sorolls durant l’espera dels serveis d’emergències.
En contra del que es pugui pensar, no és recomanable donar a la persona ni menjar ni beguda, ni tan sols un simple got d’aigua. Tampoc se l’ha de forçar a parlar ni a moure’s, i haurà de ser la persona acompanyant la que expliqui detalladament als serveis d’emergències quan han començat els símptomes i com s’han anat succeint.
Tampoc és aconsellable optar pel trasllat propi a un centre de salut, és preferible deixar que els serveis mèdics d’urgència se n’encarreguin, ja que tenen els coneixements necessaris per fer-ho degudament, sense ocasionar danys a la persona que té l’ictus.
Cal recordar que el temps és vital i que el 90% dels casos es poden prevenir si s’actua amb rapidesa i bon fer. Cada 29 d’octubre se celebra el Dia Mundial de l’Ictus, per recordar-nos de què es tracta i com cal actuar davant la seva aparició.
