- “Córrer i fer esport és molt bo però també ho és fer-ho amb seguretat, s’han de fer proves d’esforç, electrocardiogrames i vigilar a partir d’una certa edat”, adverteix el cardiòleg en la conferència organitzada conjuntament per la Fundació Barcelona Salut i el Reial Club de Tennis Barcelona-1899
- Ramon Brugada ha abordat els principals factors de risc de les malalties cardiovasculars i ha remarcat l’aportació que suposa la desfibril·lació pública com a mesura per salvar vides
En una conferència formativa dins el cicle “Tardor amb Salut”, organitzat per la Fundació Barcelona Salut i el Reial Club de Tennis Barcelona-1899 (RCTB-1899), el doctor Ramon Brugada, cap de Cardiologia de l’Hospital Universitari Josep Trueta de Girona, ha exposat en el saló d’actes de l’entitat esportiva i sota el títol “De cor només en tenim un. Cuida’l”, en què consisteix l’adequada cura del cor per evitar la mort sobtada, els factors de risc i com prevenir-la.
El ponent, que també és director de la càtedra de Malalties Cardiovasculars de la Universitat de Girona, director del Centre de Genètica Cardiovascular de l’Institut d’Investigació Mèdica de Girona (IDIBG) i l’impulsor d’una campanya per col·locar als carrers de la demarcació de Girona desfibril·ladors públics, ha estat presentat pels doctors Josep Costa, vocal de la junta directiva del RCTB-1899, i Enric Esplugues, ex cap del servei de Cardiologia de l’Hospital de Bellvitge. En l’acte també ha participat el Dr. Lluís Asmarats, vicepresident de la Fundació Barcelona Salut.
Ramon Brugada ha explicat a bastament que la genètica és clau en la prevenció de la mort sobtada, ha abordat els principals factors de risc de les malalties cardiovasculars i ha remarcat l’aportació que suposa la desfibril·lació pública com a mesura per salvar la vida de les persones que pateixen una mort sobtada, en una rica exposició d’uns 50 minuts en què el mig centenar de persones assistents l’han escoltat atentament.
Durant el seu parlament, el metge ha incidit molt en el gran servei que fan els desfibril·ladors, aparells claus per salvar vides en casos d’infarts i que ja han demostrat que son imprescindibles. El aquest context, ha explicat que “qualsevol pot fer servir un desfibril·lador i pot salvar una vida, ja que, només un terç dels afectats d’un infart arriben a l’hospital”. Brugada ha destacat l’important paper de les oficines de farmàcia en la prevenció de la mort sobtada, que es materialitza amb la vigilància i seguiment dels factors de més risc (pes, pressió arterial, control de la diabetis, consell en deshabituació tabàquica, etc.). També ha assenyalat la seva tasca en la millora del compliment terapèutic, en el consell per al compliment de la teràpia anticoagulant i en la identificació de pacients de risc.
En aquest marc, ha fet un repàs de les principals causes de la mort sobtada i dels infarts de miocardi, i ha explicat a bastament que la genètica és clau en la prevenció de la mort sobtada o la “Síndrome Brugada”, que és com es coneix mundialment la mort sobtada cardíaca, ja que Brugada, conjuntament amb els seus altres dos germans cardiòlegs, és qui ha investigat més sobre el factor genètic d’aquesta malaltia que a casa nostra mata 3.500 persones l’any, més que d’accident de trànsit o que la sida i el càncer de mama i de pulmó junts, i que ha trobat en la recerca genètica una via molt important per controlar-la.
“Gràcies a un projecte pilot fet conjuntament amb forenses de tot Catalunya hem descobert que un terç de les mort sobtades cardíaques de persones de més de 50 anys tenen un origen genètic”, ha explicat l’eminent cardiòleg. Amb tot luxe de detalls i ajudat d’un power point amb dibuixos, escaletes i fotografies ha exposat que “la genètica és clau en la prevenció de la mort sobtada perquè ens serveix per poder diagnosticar els problemes genètics familiars que ens permeten poder prevenir, tractar, controlar i evitar la mort”.
Brugada, que també és l’impulsor d’una campanya per col·locar als carrers de la demarcació de Girona desfibril·ladors públics que pugui utilitzar qualsevol persona sense necessitat de tenir coneixements mèdics, explica que va comptar amb la col·laboració de la Diputació de Girona i que, a partir d’aquesta experiència, es va apostar per ampliar-la a Barcelona que també està creixent en nombre d’aquests aparells, gràcies en bona part a la Fundació Barcelona Salut, que ha col·locat desfibril·ladors a molts llocs d’ús públic com recintes esportius, estacions de tren i metro, aeroport, comissaries de policia i farmàcies, entre d’altres indrets. “Qualsevol el pot utilitzar perquè és tant senzill com fer servir una torradora ,no s’ha de tenir por, no pot fer cap mal i en canvi, pot salvar una vida”, ha destacat.
El conferenciant també ha alertat de la dèria de fer esport i ha comentat amb certa ironia que “ara si no corres mitja marató cada mes et miren malament a l’oficina, tothom vol ser Kilian Jornet, però en Kilian és un superhome” i ha matisat que practicar esport és molt bo però s’ha de fer amb seguretat. “Córrer i fer esport és molt bo però també ho és fer-ho amb seguretat, s’han de fer proves d’esforç, electrocardiogrames i vigilar a partir d’una certa edat” i ha afegit que “sobretot els que han deixat aquesta pràctica i la reprenen han de ser conscients que ja no tenen vint anys… és bo fer esport, però amb seguretat”, ha reiterat.
El cardiòleg reconegut mundialment no ha volgut acabar la conferència sense lamentar la fuita d’investigadors per culpa dels pocs diners que es dediquen a la recerca. “La manca de finançament és terrible, terrible…i els polítics són molt curts de mires, ens hauríem de plantejar on volem que estigui el nostre país en aquest aspecte, d’aquí a vint anys…és terrible”.
Aquesta ha estat la primera de les conferències sobre temes de salut, prevenció i hàbits de vida organitzades conjuntament per la Fundació Barcelona Salut i el Reial Club de Tennis Barcelona-1899, després de l’acord subscrit entre les dues entitats el passat estiu pel qual l’històric club poliesportiu es va incorporar al Consell Econòmic de la institució benèfica com a membre col·laborador.
